Un soroll d'unes passes, fan un goig les caminades
I el riu que va creixent s'ompli il-lusio mil vegades,
Cada tarda, ascult el silenci i tinc mirada allargada
Sent la meva joventut, sembla dia atrapada

Jo m 'ho penso aguel camí que em neix les fulles groses
Les demano de moment, les realitats nos torni boijes.

D'Elena Buldum

Postări populare de pe acest blog

LA FEREASTRĂ

Unde Dumnezeu creează